REAL DECRET LLEI 15/2022 de 1 d’Agost

Arran de l’aprovació del “Real Decreto-Ley 15/2022, de 1 de Agosto por el que se adoptan medidas urgentes en materia de incendios forestales”, han sorgit un seguit d’informacions, articles d’opinions i anàlisis, molts d’ells amb informacions esbiaixades, subjectives i encaminades a desinformar, algunes d’elles amb objectius partidistes.

Intentarem posar una mica d’objectivitat i veracitat, com sempre des de la neutralitat que ens dóna un sindicalisme de classe que solament està al servei de l’interès general, sense partidismes, corporativismes, ni dependències polítiques.

Per començar, totes les referències d’aquest Reial decret llei a les comunitats autònomes es farà tal com diu la disposició addicional segona “sense perjudici de les competències d’autoorganització del conjunt de les administracions públiques competents”. A aquesta llei se sumen actualment nombroses lleis, normes i plans generals o específics d’àmbit estatal, autonòmic i local, perquè les entitats locals també exerceixen competències pròpies en matèria de prevenció i extinció d’incendis en virtut de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

Dit això i aclarit el fet competencial s’ha de dir que és una llei que en la seva voluntat de no envair competències neix pobre i poc ambiciosa en aspectes de caràcter preventius i de gestió forestal, aspectes que les comunitats autònomes, inclosa Catalunya porten anys sense desenvolupar.

A banda d’això és una llei garantista, de coordinació, de col·laboració i de suport.
Garantista perquè insta a les administracions a complir amb les mesures de prevenció, extinció i gestió mínimes dotant a les CCAA, de recursos econòmics i legals pel seu compliment.
De Coordinació i Col·laboració perquè estableix mecanismes de gestió, control, coordinació i directrius comunes quan el foc amenaça dues o més comunitats destinant els recursos i col·laboració recíproca allà on més es necessitin, aplicant criteris tècnics i estratègics i no criteris arbitraris i partidistes entre comunitats com lamentablement s’ha vist a vegades.

Per facilitar aquesta coordinació i col·laboració, “el Ministeri per a la Transició Ecològica, en col·laboració amb les comunitats autònomes, establirà les directrius comunes per a la implantació d’un sistema de gestió d’emergències comuna als focs limítrofes.””Solament a petició de les comunitats autònomes, es podrà destinar personal tècnic qualificat de l’Administració General de l’Estat per a assessorar aquesta direcció unificada.”

Es una Llei de suport, perquè es consolida “el mecanisme de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes per a la restauració forestal i mediambiental i destinació de recursos econòmics i ajudes en matèria de restauració dels terrenys afectats pels incendis.”
I per últim i en referència a totes les bajanades que s’han dit sobre l’afectació de la llei al METEOCAT, s’ha d’aclarir que la present llei potencia i dona més garanties legals perquè les previsions meteorològiques de risc alt i extrem dictades pel METEOCAT o altres agències de les CCAA puguin aplicar prohibicions i limitacions de circulació i accessos amb totes les garanties legals, donant encara més competències als plans de prevenció i vigilància i extinció de la CCAA.

Com ja veieu no solament es tracta d’una Llei que retalli competències sinó que les reforça, consolida i millora tímidament davant l’immobilisme de les CCAA que de tant mirar-se el melic s’obliden de legislar i desenvolupar les seves competències.

A Catalunya tenim una Llei de bombers del 94 obsoleta, sense revisar i amb un model de Foc forestal basat en la reactivitat i en una més que dubtosa eficàcia i prestigi amb el lamentable record de morts dels últims 100 anys i amb una estratègia basada en pedaços que potencia requetès i voluntariats de tots tipus en detriment de la professionalitat, de la prevenció i de la gestió del territori.

HI ÉREM,

HI SOM,

HI SEREM.

SINDICAT PROFESSIONAL DE BOMBERS DE LA UGT DE CATALUNYA