Davant la falta d’informació i previsió per part la SGO sol·licitem que es prenguin les següents mesures durant la realització de les pràctiques:
PRECAUCIÓ de 27 °C a 32 °C:
-Als brifings diaris es recordaran les mesures de seguretat en funció de les alertes per calor del PROCICAT i de l’informe de risc forestal.
-En els casos que el risc d’incendi forestal comporti l’activació en una comarca de la regió del pla Alfa en nivell 2 o 3, les maniobres dels parcs que es trobin en aquella comarca es suspendran.
-En cas que no es puguin dur a terme en horari de matí per motius de servei, tindran lloc per la tarda en horari de 17.00 a 19.00. La durada prevista és d’1,5 hores.
– Establir pauses periòdiques, com a mínim 10 minuts cada hora, o permetre que els bombers/es realitzin pauses en funció de les seves necessitats.
-Sempre evitar el treball en solitari.
– Habilitar zones de descans fresques i amb ombra.
-Proporcionar aigua fresca
– La roba de treball haurà de ser lo més possible lleugera per a facilitar la transpiració, proporcionar crema protectora. El polo de cotó no es el millor termoregulador, fer servir preferentment la samarreta tècnica.
– Instal·lar carpes portàtils o ombrel·les, en aquelles pràctiques que requereixin que la persona treballadora estigui situada en un lloc exposat a calor durant més de mitja hora.
– Rotacions per a evitar les zones on la calor sigui major …
PRECAUCIÓ EXTREMA de 33 °C a 37 °C:
-Als brifings diaris es recordaran les mesures de seguretat en funció de les alertes per calor del PROCICAT i de l’informe de risc forestal.
– Es duran a terme pràctiques amb poca exigència física, desaconsellant aquelles amb més exigència.
-En els casos que el risc d’incendi forestal comporti l’activació en una comarca de la regió del pla Alfa en nivell 2 o 3, les maniobres i pràctiques dels parcs que es trobin en aquella comarca es suspendran.
-En cas que cas que no es puguin dur a terme en horari de matí per motius de servei, no es re programaran a la tarda.
– Establir pauses periòdiques com a mínim 10 minuts cada hora, o permetre que les persones treballadores realitzin pauses en funció de les seves necessitats. -Sempre evitar pràctiques en solitari.
-Habilitar zones de descans fresques i amb ombra
-Proporcionar aigua fresca i sèrum fisiològic.
– La roba de treball serà lleugera per a facilitar la transpiració. El polo de cotó no es el millor termoregulador, fer servir preferentment la samarreta tècnica.
– Instal·lar carpes portàtils o ombrel·les, en aquelles pràctiques que requereixin que la persona treballadora estigui situada en un lloc exposat a calor durant més de mitja hora.
-Establir programes d’aclimatació en funció de l’esforç físic que comporti la tasca.
-Limitar el treball físic i proporcionar ajudes per a disminuir l’esforç físic.
-Només s’utilitzaran vehicles amb aire condicionat.
– Organització de les pràctiques: adequar horaris per a evitar les hores de major calor, les tasques de major esforç es realitzaran en les hores de menor calor, establir rotacions per a evitar les zones on la calor sigui major. …
PERILL de 37 a 53 °C:
-Als brifings diaris es recordaran les mesures de seguretat en funció de les alertes per calor del PROCICAT i de l’informe de risc forestal.
– No realitzar pràctiques ni maniobres.
-Totes les mesures anteriors.
Atentament,
ELS VOSTRES DELEGATS
SINDICAT PROFESSIONAL DE BOMBERS DE LA UGT DE CATALUNYA
Ja tornem a ser-hi; una mare que plora el seu fill mort en acte de servei, una vídua que es qüestiona per què el seu company hi era en aquell penya-segat, un infant orfe que es pregunta que li ha passat al seu pare i un tros del territori arrasat.
Són masses els morts, Nonasp, Riba de Salices, Losaico, Horta de Sant Joan, Paüls…, i són moltes les vegades que hem de dir que cap bosc val una vida, sigui bomber, EPAF, pagès o temporer. Però sembla que no aprenem o aprenem tard.
Ara tothom opina i tothom proposa, però ja fem tard.
Fem tard per gestionar els dos milions d’hectàrees forestals que hi ha a Catalunya, fem tard per potenciar i dignificar la pagesia el sector primari i repoblar la Catalunya buidada. Fem tard per fer estassades selectives, erms estratègics, cremes controlades, arranjaments de camins, punts d’aigua, per explotar la biomassa, per l’ordenació forestal, pel mosaic agrícola, per augmentar els marges perimetrals de seguretat, per fer els plans d’autoprotecció, per canviar l’INFOCAT i tornar a posar a tots al seu lloc, tard per canviar el PAGI, per redreçar les subvencions, és tard per assolir el compromís amb la descarbonització i l’agenda 2030, en definitiva fem tard per fer gestió i prevenció, però sobretot fem tard per recuperar les vides i les famílies trencades per culpa d’una societat que de tant mirar-se el melic no veu l’horitzó.
Totes aquestes i d’altres mesures tan necessàries que hem de continuar implementant, ja no aturaran els pròxims grans incendis que vindran, siguin de la generació que siguin.
Administracions autonòmiques, ajuntaments, diputacions, consells comarcals, propietaris forestals, elèctriques, població rural i urbana, sindicats, empresaris, partits polítics, ecologistes i negacionistes, tots formem part del problema.
L’administració vol protegir el paisatge sense fer gestió, l’ajuntament fer gestió sense afectar els seus interessos locals, les elèctriques fan servir el bosc amb servitud low cost, les diputacions subvencionar ajuntaments per fer requetès d’extinció en detriment de la prevenció, alguns pagesos prefereixen extingir que prevenir i la població rural abandona el seu entorn mentre la urbana ocupa els espais naturals sense cap respecte com si fossin parcs d’atraccions. Els sindicats corporatius s’obliden de l’interès general i la classe política quan està a l’oposició proposa amb vehemència el que no farà quan governi o el que no va fer quan va governar. Tots coincideixen en una cosa, en què les seves paraules divergeixen dels seus actes. I mentrestant, alguns paguen amb la seva vida en mig d’aquesta foguera de les vanitats.
És l’hora de la humilitat, de la corresponsabilitat en majúscules i de l’autocrítica sense partidismes per destacar allà on ens podem fer forts amb tota seguretat, deixar de banda els interessos i deixar de jugar a les probabilitats.
Les catàstrofes naturals en general i els grans incendis forestals en particular no ens donaren més marge a l’error, i els coneixements adquirits pels nostres experts i la intel·ligència col·lectiva es posaran a prova davant del gran enemic: La INCERTESA.
L’emergència climàtica farà que aquests grans incendis forestals cada vegada es tornin més complexes, impredictibles i catastròfics, sense respondre a cap patró ni model i són els professionals de l’extinció i la prevenció els que hauran de fer-li front amb l’inestimable ajut i coneixement del territori però sota un comandament i interès únic.
A Catalunya el 65% del territori és terreny forestal, el 75% de propietat privada i el 24% de propietat pública amb 14 parques naturals.
Els experts calculen que solament un 10% de tota la massa forestal de Catalunya és gestionada i que per mantenir-la es necessiten 3.000 € per hectàrea a l’any.
Segons el CFTC una comarca com el Solsonès te 78.000 hectàrees de massa forestal. Si volguéssim gestionar solament un 10 % es necessitaria 23.000.000 €/any per fer aquesta gestió al Solsonès.
El pressupost que es destina a tota Catalunya en gestió forestal no arriba als 5.000.000 de euros.
Amb més de 2 milions d’hectàrees forestals a Catalunya queda clar que haurem d’aprendre a interactuar de forma responsable i sostenible amb el bosc, a conviure amb el foc i a relativitzar el seu impacte quan no es portin vides per davant.
Hem d’estar preparats, no per apagar el màxim nombre d’hectàrees possibles sinó per minimitzar els efectes sobre la població, els efectius i els béns i sobretot per no sacrificar més vides de forma inútil i innecessària.
I mentre no corregim aquesta desviació endèmica, haurem d’aprendre a conviure amb el foc, hem de fomentar la cultura de l’autoprotecció, de la prevenció, de la resiliència i de la consciència i coneixement del risc.
No podem pretendre viure envoltats de bosc i natura sense franges de protecció o en llocs on cap franja de protecció ens salvarà, ni en edificacions vulnerables al foc. No podem segar el cereal en condicions de risc sense tenir dos vehicles de ADF al costat. No podem continuar gaudint de l’entorn natural com si fossin parcs periurbans, no podem establir estratègies d’extinció per rèdit o por a la factura política.
El problema dels grans incendis forestals a Catalunya no és la falta de recursos en l’extinció sinó la falta de gestió i d’una política que prioritzi els interessos generals per sobre dels particulars, tot això agreujat pel gran negoci que s’ha fet entorn de l’extinció en detriment de la gestió i prevenció.
L’atomització de les subvencions i indemnitzacions que ofereixen les administracions i el fet que aquestes es facin de forma poc transparent i defugint del control fiscal i fins i tot parlamentari, ha fet de l’extinció una tasca amb un estúpid atractiu romàntic cinematogràfic i un no molt menys atractiu negoci, on fins i tot associacions, empreses i fundacions treuen la seva part del pastís fent impossible comptabilitzar la quantitat ingent de recursos que escapen en aquest macabre negoci on les inversions en prevenció i gestió dels nostres boscos no arriba ni al 5% del que es destina en l’extinció.
Els grans incendis forestals no els poden aturar els GRAFS, ni els bombers, ni un exercit de voluntaris, requetès i població civil. Els grans incendis forestals s’aturen a l’hivern i un cop iniciats l’aturaran les condicions meteorològiques, la discontinuïtat del combustible i l’orografia i els bombers l’únic que podem fer és intentar aprofitar aquestes oportunitats amb organització i intel·ligència per protegir persones i béns.
Algunes vegades, la resposta tàctica haurà de passar per sacrificar estratègicament part del territori per salvar un altre.
El Cos de Bombers ha d’adaptar-se a aquests nous desafiaments per mantenir la seva eficàcia en la resposta a l’emergència i ho estem fent, però la màquina no funciona optimitzant les parts si una part del sistema no encaixa i és l’hora que administracions i societat s’adaptin també a aquest nou paradigma.
Els bombers continuarem lluitant amb noblesa, lliurament i abnegació, i si es cau amb risc de la nostra integritat per protegir la població, però no estem disposats a perdre més vides de forma innecessària per la negligència de tots plegats.
Badalona, 17 de juliol de 2025.
Toño del Rio González.
Sergent Sots cap territorial del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Secretari general del sindicat professional de Bombers de la UGT de Catalunya.
ALGUNES REFLEXIONS I PROPOSTES DE MILLORA A LA CF-2025
Com cada CF, aprofitem la treva que ens dona la méteo i el territori per reflexionar sobre les fortaleses i febleses que anem detectant i recollint al llarg de la campanya.
Enguany, però, ho fem amb ràbia, tristesa i desconsol per la mort en acte de servei del nostre company Antonio Serrano, durant les tasques d’extinció de l’incendi de Paüls. Descansi en pau.
No podem deixar passar l’ocasió per felicitar-nos en dos aspectes molt positius pel Cos de bombers com son:
1. L’aprovació fa uns dies de l’escala de suport que donarà més muscle, un reconeixement merescut i millors condicions als col·lectius de personal TEOC, EPAF, TEMH i logístic, que han estat prestant suport durant anys als Bombers de la Generalitat. Aquesta fita ha estat possible després d’anys de lluita sindical des de la UGT. Felicitats a totes i tots.
2. També, malauradament i arran de l’accident mortal del nostre company Antonio Serrano, s’ha aconseguit l’equiparació de la pòlissa d’assegurança del personal EPAF a la del personal bomber.
La gran fortalesa del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya és sens dubte el factor humà.
La capacitat de superació, implicació, adaptació al canvi i compromís del col·lectiu fa que moltes de les mancances que patim quedin amagades pel sobreesforç, improvisació i a vegades sobreexposició del personal.
El bagatge, experiència i coneixement dels GRAF, dona un plus d’informació i coneixements que es tradueix en confiança i seguretat a l’hora d’establir estratègies de forma ràpida i segura. Aquesta fortalesa esdevé en feblesa quan la confiança en el GRAF es converteix en fe cega o en desistiment de funcions per part del cap de la intervenció, fent que el criteri expert se subordini al criteri tècnic i teòric.
El desplegament de les posicions de suport tàctic i logístic, ha significat una millora substancial en la gestió de les grans emergències.
Les ordres de confinament i els Es-Alert han significat una bona eina que haurem de veure si l’abús d’aquestes poden provocar un desús en un futur.
Tot i la millora substancial en l’organització i gestió del personal encara queden mancances o desviacions per corregir com el tema dels relleus que de vegades i segons regions presenta deficiències.
Prevenció de riscos a les intervencions:
El polos de cotó no transpiren suficient, no son uns bons termoregulador a sota de la jaqueta forestal i contribueixen a al estrès tèrmic i al refredament després de la intervenció.
La utilització de personal en pràctiques per cobrir els reforços (M0, M1 i M2), contravé tot principi preventiu i de sentit comú i afegeix risc a la intervenció. Amb la quantitat ingent de promocions sense experiència, la possibilitat d’acumular en un mateix PEV personal de nova incorporació i en pràctiques, pot fer que en situacions crítiques l’atenció del comandament es dispersi entre la tutela del nou personal i els objectius tàctics. Tenint en compte que la INT.ACTI.000 d’activació de recursos contempla la possibilitat de formar una UBI amb dos bombers amb esquadra forestal la possibilitat d’acumular inexperiència en una UBI es temerària.
Malauradament, el problema que ens hem trobat en aspectes operatius i de seguretat són recurrents i derivats d’una cultura reactiva i poc proactiva de la nostra organització, que obeeixen a dinàmiques de treball que afortunadament són cada vegada més residuals i instaurades en alguns sectors dels Cos de Bombers.
Situacions de risc innecessàries, potencials del foc mal definits i àrees de confinament massa ambicioses o optimistes.
Es tornen a repetir maniobres amb foc tècnic no coordinades amb l’operatiu, generant caos i disfuncions en moments crítics.
A vegades es treballa amb finestres caducades per una excessiva ambició en retallar potencials.
Els riscos de la piroconvecció i els seus efectes encara són una entelèquia per la gran part del col·lectiu, que bé per desconeixement o desinformació generen certa incredulitat.
Tot i les premisses de seguretat impartida pels GRAF 00 i 01, moltes vegades els missatges no es corresponen amb les accions i molts menys amb les dinàmiques de treball heretades per algunes unitats que sobre el terreny subordinen la seguretat a les finestres d’actuació.
No es fan els relleus necessaris per treballar amb seguretat. Vint-i-quatre hores tirant línia i obrint caixa no respecta cap protocol ni mesura de seguretat.
S’abusa de les maniobres amb obertura de caixa, moltes de les quals resulten inútils després d’oportunitats caducades. No es valoren els riscos a l’hora de treballar amb eines manuals a zones remotes o de difícil accés.
També s’abusa dels MAERS en situacions orogràfiques i de méteo que permetrien deixar cremar més hectàrees a canvi de perímetres millor cremats i definits que estalviaran més feines a les línies d’aigua i represes durant dies.
La implementació de les mesures de PRL als PAI i la tasca dels ROMEO no es tradueixen en intervencions més segures. No és suficient identificar els riscos, aquests s’han de treballar i evitar sobre el terreny, monitoritzant aquells que per la seva potencialitat i probabilitat signifiquen un risc imminent.
Ni un miler més d’hectàrees cremades, ni cap oportunitat, ni cap finestra d’actuació justifiquen deixar de banda aspectes de seguretat ni sobreexposar i posar en risc el personal operatiu.
Logística:
Continuem amb els mateixos problemes de proveïment de combustible per als vehicles.
Els llargs desplaçaments pel proveïment de carburant afegeixen riscos evitables als desplaçaments, problemes a les pistes, als PEV i a les línies.
Tot i que la logística ha millorat de forma considerable continuem tenint queixes generalitzades i justificades en relació amb els packs d’avituallament. La qualitat, l’excés de deixalles que generen i el fet que es repeteixin al dinar i sopar fa que el fet d’avituallar-se no sigui la recompensa que es mereixen aquells que s’estan deixant la pell a la feina.
Vehicles:
La dèria de dissenyar vehicles polivalents (BRP Scania), fa que les regions es resisteixin a fer sortir en ajuda a altres regions aquests vehicles que estan sobre equipats. Fent sortir en ajuda vehicles vells i poc segurs, sense aire condicionat sometent al personal a llargs recorreguts amb condicions deplorables.
Continuem amb molts problemes sense solució amb vehicles relativament nous (ruixadors, amortidors, bombes, frens,…), la operativitat limitada no es cap solució.
Propostes de resolució:
1. Implementar la cultura de la seguretat integral a tot el personal operatiu. No solament consignes buides. Donar més recursos i potestat al recurs preventiu (ROMEOS, Oficial de seguretat…,)
2. Marcar objectius tàctics i perímetres de confinament més realistes i conservadors. Finestres d’actuacions, maniobres tàctiques i potencials s’han de dissenyar amb actitud més proactiva i conservadores i no tant de cara a la galeria.
3. Les unitats GRAF han d’actuar amb agilitat i flexibilitat, però, No poden funcionar com a cèl·lules independents i autònomes treballant amb sectors sense coordinar-se amb els caps de sector.
4. Les maniobres amb foc tècnic han de tenir la garantia que tot el personal dels sectors afectat estiguin informats i amb retorn del seu coneixement. Aquestes maniobres no poden ser improvisades sense una anàlisi prèvia del centre de comandament.
5. Els PEV segurs seran únicament els que segons la instrucció determina l’alçada de la vegetació i de la flama multiplicades pels factors de seguretat i amb accés i sortida segures.
5.1. Els PEV han d’estar equilibrats amb personals amb experiència i tenint en compte el personal de nova incorporació. Als PEV en sectors crítics hauran d’estar dimensionats amb comandaments amb experiència.
6. Els responsables del PEV ha d’establir junt amb el seu cap de sector dinàmiques de treball segures garantint avituallament i relleus, no solament entre el personal de les línies sinó entre els PEV segons la seva activitat sempre que sigui possible quan es reubiquin aquests en noves posicions.
7. Establir els trams de controls per a cada cap de sector dimensionats a cada moment de la intervenció. Un cap de sector no pot controlar 4 PEV amb 18 vehicles amb més de 60 bombers a un sector del front de foc en moments crítics.
8. Els canvis de canals són accions complexes i s’han de fer amb la garantia no solament que tot el personal rebi la informació sinó del fet que està executada. S’ha de revisar l’INT de comunicació.
9. Quan els sectors estiguin determinats, l’emplaçament dels PEV correspon únicament al cap de sector amb l’assessorament, la guia i l’ajut si cal del GRAF. I sempre com a mínim amb dues bombes pesades per assegurar una sínia d’emergència.
10. Un cop emplaçada la UPT, tots els vehicles hauran de passar per aquesta, s’hauran de registrar deixant les seves dades i telèfon de contacte i hauran de sortir amb tota la documentació, sector, canals de treball, cartografia, PAI i primer avituallament si es cau, per tal de prendre una autèntica consciència de la situació, en paper o digital. A tal efecte a la UPT hauria d’haver-hi un Delta amb coneixement global de l’incendi.
11. La figura del ROMEO es dedicarà única i exclusivament a aspectes de seguretat i estaran dimensionats en categoria i número segons magnitud de l’emergència (SISCOM).
12. Es determinaran l’activació de reforços en el brífing del matí.
13. Establir convenis d’emergència, confiscació o principis de col·laboració amb benzineres pròximes a l’incendi. O servei discrecional amb les empreses amb les quals tenim conveni. No cal repetir que la millor solució serien cisternes amb servei discrecional.
14. Serà responsabilitat dels caps de sector juntament amb la UPT recollir la informació sobre la disponibilitat dels bombers voluntaris i distribuir-los als punts d’emplaçament perquè no generin desequilibris quan marxin.
15. El primer avituallament podrà ser amb els packs d’urgència, però un segon àpat ha de donar la possibilitat de menú o entrepà i fruita.
16. Mentre no arribin polos amb teixit tècnic, més transpirable i termoregulador fer servir samarreta tècnica (esport) sota de la jaqueta forestal.
17. El personal en pràctiques no poden cobrir reforços.
En cap cas la INT.ACTI.000 d’activació de recursos hauria de contemplar l’activació d’una UBI amb dos bombers/es.
Esperem que totes aquestes recomanacions tretes d’experiències vívides als últims incendis serveixin per corregir alguns aspectes i per prendre consciència en d’altres.
Demanem disculpes per avançat, ja que a causa de les urgències que imposa la campanya poden estar fetes a correcuita amb poca anàlisi i contrast, però els errors poden venir per excés de prudència i no pas al contrari. Premissa que esperem que s’apliqui els pròxims dies; davant el dubte, precaució i seguretat.
Volem concloure aquest document amb unes valoracions subjectives, però que creiem que poden ser motiu de reflexió i d’un debat necessari per continuar avançant.
De tots l’anàlisi, briefing, retorns i publireportatges a YouTube fets dels últims focs es desprèn certa arrogància destacant un altre cop una capacitat i efectivitat fictícia en l’extinció dels incendis.
Si realment el discurs i eslògans que s’estan donant a la societat és el dels focs de sisena generació, els focs que no podem apagar, que superen la nostra capacitat….. etc. i conscienciar i preparar a la societat sobre la gravetat dels fets, aquesta propaganda gratuïta sobre l’efectivitat dels bombers i els seus analistes no ens està fent cap favor.
La manca d’autocrítica i de transparència pot esbiaixar la veritable anàlisi.
L’anàlisi que esperem els bombers és una anàlisi més realista i autocrítica, el de què podria passar si la méteo no ens hagués donat treva, quantes hectàrees del potencial estimat haguessin cremat, quants dies més treballant?
Si realment els nostres experts creuen que aquests focs no es poden aturar, per què ens exposem tant? Per què treballem tant per acabar sempre sortint corrent d’oportunitats perdudes i finestres caducades?
Tot i cadascun dels focs s’han apagat amb l’inestimable ajut de la natura o bé per condicions ambientals o per discontinuïtat del combustible, evidentment sense menystenir les feines fetes per tot el personal.
És l’hora de la humilitat i de començar a fer autocrítica per destacar allà on ens podem fer forts amb tota seguretat i deixar de jugar a les probabilitats.
Els focs que venen no ens donaren més marge a l’error i els coneixements adquirits pels nostres experts i la intel·ligència col·lectiva s’han de posar al servei de la seguretat, de la previsió i de la prevenció.
No per apagar el màxim nombre d’hectàrees possibles sinó per minimitzar els efectes sobre la població, els efectius i els béns i per fer això sí que estem preparats, no equivoquem els objectius amb ínfules corporativistes i posem-nos tots a treballar en la mateixa direcció i a parlar el mateix idioma operatiu.
També hem de reflexionar si l’excés de cel a l’hora de fer confinaments o d’alertar a la població de forma exagerada pot tenir a la llarga un efecte contrari.
Totes aquestes mesures, ara efectives, poden caure a la desídia i el desinterès, sinó fem un treball de divulgació i de formació a la població en la cultura de l’autoprotecció, prevenció i coneixement de risc.
De les víctimes patides a incendis a Turquia, Grècia, França…, i a casa nostra, hem de treure conclusions i aprendre lliçons.
Desitgem no haver de patir més víctimes i si cal, assumir el sacrifici d’alguns boscos a canvi de preservar vides i béns.
No ens volem acomiadar sense desitjar a tots el que participaran els propers dies en les tasques d’extinció i suport, ànims, que extremeu les precaucions i actueu sempre de forma coordinada, amb seguretat i donant resposta a l’emergència en funció dels recursos de què disposeu.
Els boscos tornen i les vides no.
ELS VOSTRES DELEGATS i DELEGADES DEL SINDICAT DE BOMBERS DE LA UGT DE CATALUNYA
Adjuntem els resultats de l’enquesta sobre la campanya forestal. Amb un 23% de participació (724 respostes en 7 dies), el diagnòstic és clar: els problemes de seguretat, logística i organització es repeteixen cada any.
Seguretat: vehicles antics i sense A/C, manca d’informació i riscos mal comunicats.
Logística: un 76% denuncia falta d’aigua fresca, un 91% rebutja els packs d’emergència, relleus amb retards.
Organització: deficiències en planificació, coordinació i recursos.
En qualitat de delegat de prevenció i riscos laborals, i en defensa dels drets fonamentals reconeguts a tot treballador, poso en coneixement dels meus companys el següent:
FET DENUNCIAT
Al grup de Telegram “GRAF – Comunitat d’Incendis” (amb 2.583 membres, majoritàriament personal del Cos de Bombers), es va publicar un missatge commemorant el 22è aniversari de l’accident de trànsit del 12 d’agost de 2003, en el qual va perdre la vida un auxiliar forestal. A continuació, vaig publicar un missatge juntament amb un document oficial dient que ja s’advertia de la perillositat dels vehicles implicats (veure imatges adjunta).
La resposta de la DGESC (actual DGPEIS) arrel dels accidents (3 de Setembre del 2003), on ordenava la paralització parcial dels “egipcis”, i només es podien utilitzar per “necessitats del servei”:
En l’acta del 06 de Juny del 2003 (anterior als accidents) ja s’advertia de la seva perillositat:
El comentari realitzat es basava en fets objectius i documentats, amb l’únic propòsit de recordar la veritat històrica, prevenir riscos laborals i protegir la seguretat col·lectiva.
Després de la seva publicació, l’administrador del grup (membre de la UT GRAF) va procedir a:
– Enviar-me un missatge privat acusant-me de manca d’empatia envers les víctimes.
– Adjuntar les normes del grup.
– Eliminar la meva publicació del xat, sense avís previ ni dret a rèplica.
FONAMENTS DE LA DENÚNCIA
L’eliminació del meu missatge vulnera el principi fonamental de llibertat d’expressió, reconegut tant per la Constitució com per la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
Aquesta actuació suposa un obstacle directe a l’exercici de les meves funcions com a delegat de prevenció, l’obligació del qual és informar i conscienciar sobre riscos laborals, tant presents com històrics.
Impedeix que els companys tinguin accés a informació rellevant sobre accidents passats i les seves causes, la qual cosa atempta contra el dret a la veritat, la transparència i la memòria col·lectiva del Cos.
SOL·LICITO
1. Que es rectifiqui públicament l’actuació, reconeixent que l’eliminació del meu missatge va suposar un acte de censura i una vulneració del dret a la llibertat d’expressió.
2. Que es restableixi la publicació original o, en defecte, es difongui pel mateix canal de comunicació.
3. Que es garanteixi per escrit que no es tornarà a repetir cap acte de censura injustificada contra comunicacions d’interès general, especialment aquelles relacionades amb la prevenció de riscos laborals i la memòria històrica del Cos.
Per la transparència, la prevenció i la dignitat de la nostra professió.
